Grècia i el trilema de Rodrik
Article publicat a la revista Món empresarial el novembre de 2015
L’economista nord-americà Dani
Rodrik va elaborar una teoria l’any 2007 en què alertava sobre la
impossibilitat de mantenir, alhora, la sobirania nacional i un sistema
democràtic en un marc de mercats oberts i integrats, el que es coneix com el
“trilema de Rodrik”.
Rodrik afirmava que en un context
de globalització és impossible mantenir un sistema de govern democràtic –en què
prevalen les preferències del ciutadans- en el marc d’un estat-nació sobirà.
Per tant, si es vol mantenir la integració en els mercats globals, caldrà
renunciar a la democràcia o a la sobirania nacional. En cas contrari, caldrà renunciar a la integració
en els mercats globals per permetre mantenir un sistema democràtic a nivell
nacional.
Aquest trilema té una translació
directa en l’àmbit europeu. En el marc de la integració de mercats de la Unió
Econòmica i Monetària és impossible mantenir sistemes democràtics a nivell
nacional que siguin realment sobirans. Avui, tots els Estats de la zona Euro
han perdut la seva sobirania monetària, i bona part de la seva sobirania
fiscal. Per tant, tampoc són Estats políticament sobirans. En conseqüència, les
decisions dels seus ciutadans tampoc ho poden ser. Grècia és el cas que millor
exemplifica aquesta nova realitat.
El problema polític grec ha sigut
no acceptar que ja no és, de facto,
un país sobirà. Com tampoc ho és Espanya, ni ho seria una Catalunya independent
en el marc de la Unió Econòmica i Monetària. La principal lliçó que hem
d’extreure del que ha passat a Grècia durant l’any 2015 és que sense sobirania
monetària i fiscal –és a dir, sense moneda pròpia i sense una recaptació fiscal
suficient per finançar la despesa pública- és impossible mantenir la sobirania
política.
La sobirania política grega, avui,
és una ficció perquè no és fiscalment sobirana. Si Grècia tingués una
recaptació fiscal suficient per mantenir la seva despesa pública i no
necessités endeutar-se més per tal de seguir pagant als seus funcionaris i
pensionistes, podria suspendre el pagament del deute pendent. Però ara no pot,
perquè el país col·lapsaria. Grècia avui no es pot autofinançar i, per tant,
els ciutadans grecs no poden fer prevaler les seves preferències polítiques per
sobre de les preferències del creditors que han de continuar finançant el país.
Com es pot resoldre aquest
trilema? Construint un nou sistema democràtic a nivell europeu que respongui a
les preferències dels ciutadans europeus expressades a les urnes. En el marc de
la Unió Econòmica i Monetària –i aviat fiscal- la democràcia serà europea o no
serà.
Comentaris