Votants i abstencionistes



Intentaré fer un exercici una mica agosarat en un dia de reflexió: parlar de l'abstenció. Tot sembla indicar que demà tindrem una participació molt baixa, fins i tot històricament baixa, i l'haurem de comparar amb eleccions anteriors. Jo ho intentaré fer ara.


Les municipals de 1999 van registrar la participació més baixa en unes eleccions a Catalunya. Llavors la participació a Barcelona va ser de tot just un 51% però a l'Hospitalet, Badalona, Santa Coloma i Terrassa va baixar per sota la barrera psicològica del 50%, i es va situar entre el 47 i el 49%.
L'any 2003, en canvi, la participació es va recuperar arreu. Un 59% a Barcelona, 58% a Cornellà, 57% a Sabadell i Terrassa, 55% a l'Hospitalet, 52% a Badalona i Santa Coloma... De fet, a les eleccions al Parlament de Catalunya d'aquell any, encara va pujar més: fins al 66% a Barcelona, el 59% a l'Hospitalet i Terrassa, i superant el 60% a Sabadell i a Cornellà. Un cert èxit de participació.


A les eleccions al Parlament de 2006, en canvi, la participació va caure en picat. Fins al 60% a Barcelona, el 57% a Cornellà, el 56% a Sabadell, el 52% a l'Hospitalet i a Terrassa... arribant a situar-se per sota el 50% a Badalona i Santa Coloma: 48 i 46% respectivament.


La pregunta, doncs, és què passarà demà. Si seguim la lògica que en tots els darrers cicles electorals hi ha hagut una participació menor a les municipals que a les autonòmiques (dada a considerar i a reflexionar per tots aquells que encara sostenen que les eleccions catalanes són percebudes com a llunyanes per una part de l'electorat), en les eleccions de demà la participació serà entre 2 i 7 punts inferior (segons el municipi) en relació a les eleccions del passat 1 de novembre.


Això voldria dir que a Barcelona en cap cas superaríem el 53% (de fet per molts això seria tot un èxit), a l'Hospitalet ens quedaríem al 48%, a Badalona podríem caure fins al 45% i a Santa Coloma fins al 44%. A Sabadell un 51%, a Terrassa un 50%, i a Cornellà -l'excepció- un 55%. Uns resultats molt semblants, o inferiors, als de les municipals de 1999.


Què passaria, però, si baixéssim de la barrera del 50% a Barcelona? O fins i tot en el conjunt de Catalunya? Aquesta és la gran pregunta de cara a l'elecció de demà. Sembla que tots els electorats estan molt desmobilitzats i alguns, com el de CIU, semblen francament derrotats. Hi poden haver, per tant, grans sorpreses. Haurem de mirar què passa, doncs, en cada un d'aquests 7 municipis per tal d'extreure'n les lliçons pertinents.


Ara bé, passi el que passi, el que sí que podem dir ja avui és que en Jordi Hereu ha fet una campanya espectacular. L'he anat seguint aquestes darreres setmanes i ha anat in crescendo fins al punt que al míting de la Mar Bella de dijous passat va fer una intervenció absolutament excepcional. Segur d'ell mateix, amb força, amb ganes, parlant de tots els temes (locals i nacionals) emocionant-se i resultant alhora fort i convincent. Quan es va referir a "aquella nit de novembre i aquell matí de desembre" de l'any 2000, quan era regidor de Les Corts, per carregar contra l'utilització del terrorisme per part del PP, va arribar a un nivell d'autenticitat desconegut.


Passi el que passi demà, en aquesta campanya ha nascut un líder del socialisme català que està cridat a protagonitzar grans moments de futur del nostre partit.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Rescat? Pacte fiscal? Parlem de números!

La ciutat és la gent (que hi viu, que hi treballa, que hi estudia...)

El Parlament i la llengua dels catalans