L'impossible victoire
Si la del 2002 va ser "L'impossible défaite", l'elecció de 2007 ha sigut "L'impossible victoire". No ha pogut ser. Tots ho sabíem però calia veure quina era la magnitud de la victòria de Sarkozy. El més important, però, és que ella continua. Ara el que li cal és fer-se amb el partit. No n'hi ha prou amb ser candidata a la presidència, cal que sigui primera secretària del partit. Ara és l'hora de renovar-lo per tal d'afrontar una nova elecció d'aquí a cinc anys amb garanties. El socialisme francès necessita un partit més ampli i més cohesionat i per fer-ho Ségolène ha de fer un pas endavant.
Ahir ja el va fer. Tot estava pensat. Va intervenir a les 20:05, només conèixer els sondejos, per marcar l'agenda de la nit a can PS. Per dir que això només és el començament i que està preparada per seguir liderant l'esquerra francesa. Sort que ho va fer, perquè al plató de France 2, l'esperava Dominque Strauss-Kahn amb una intervenció absolutament indigna a les 20:10 o 20:15 "C'est une très grande défaite" van ser les seves primeres paraules. Va recordar que era la tercera consecutiva i que l'elecció s'havia perdut a la primera volta per la incapacitat d'atreure a l'electorat centrista. Carregava contra la Ségolène i es declarava "prêt" a assumir el repte del lideratge del PS. Absolutament indigne en una nit electoral. El Fabius, mitja hora més tard, va estar molt més elegant. Primer les legislatives, i després ja veurem - va apuntar.
El PS necessita anar cohesionat a les legislatives per evitar una derrota massa severa. I el DSK s'ha desautoritzat a si mateix amb la intervenció d'ahir. La Ségolène, però, va saber reaccionar. Se'n va anar caminant, entre la multitud, a la seu del PS, rue Solférino. I va pujar al terrat per saludar i parlar als militants i simpatitzants. Un gest de força: "le parti c'est à moi". Ella és, indiscutiblament, la nova reina de Solférino, encara que molts no ho vulguin veure. I al seu costat, al terrat, hi havia el David Assouline, membre de l'executiva nacional del PS, i convidat per la Fundació al seminari que vam organitzar al mes de gener. Un dels homes forts del nou PS ségoleniste.
Hi ha molta feina a fer, però la pot fer. Encara té 53 anys et elle est "dans la force de l'âge".
Ahir ja el va fer. Tot estava pensat. Va intervenir a les 20:05, només conèixer els sondejos, per marcar l'agenda de la nit a can PS. Per dir que això només és el començament i que està preparada per seguir liderant l'esquerra francesa. Sort que ho va fer, perquè al plató de France 2, l'esperava Dominque Strauss-Kahn amb una intervenció absolutament indigna a les 20:10 o 20:15 "C'est une très grande défaite" van ser les seves primeres paraules. Va recordar que era la tercera consecutiva i que l'elecció s'havia perdut a la primera volta per la incapacitat d'atreure a l'electorat centrista. Carregava contra la Ségolène i es declarava "prêt" a assumir el repte del lideratge del PS. Absolutament indigne en una nit electoral. El Fabius, mitja hora més tard, va estar molt més elegant. Primer les legislatives, i després ja veurem - va apuntar.
El PS necessita anar cohesionat a les legislatives per evitar una derrota massa severa. I el DSK s'ha desautoritzat a si mateix amb la intervenció d'ahir. La Ségolène, però, va saber reaccionar. Se'n va anar caminant, entre la multitud, a la seu del PS, rue Solférino. I va pujar al terrat per saludar i parlar als militants i simpatitzants. Un gest de força: "le parti c'est à moi". Ella és, indiscutiblament, la nova reina de Solférino, encara que molts no ho vulguin veure. I al seu costat, al terrat, hi havia el David Assouline, membre de l'executiva nacional del PS, i convidat per la Fundació al seminari que vam organitzar al mes de gener. Un dels homes forts del nou PS ségoleniste.
Hi ha molta feina a fer, però la pot fer. Encara té 53 anys et elle est "dans la force de l'âge".
Comentaris