Una idea actual de España

Dijous el president del govern d'Espanya va fer un interessant discurs sobre la seva idea d'Espanya en l'acte de celebració dels primers 100 números de la revista "La aventura de la historia". El Pedro J. a El Mundo en parla i reprodueix també el seu discurs durant aquell acte. Resulta imprescindible llegir-lo en la mesura que fa la seva pròpia interpretació d'allò que apropa i allunya als president Rodríguez Zapatero i Aznar en el seu intent d'acabar amb el terrorisme. Però també per la reflexió que fa sobre l'imperi austro-hongarès i els perills que tindria per a Espanya seguir aquell model. El president Zapatero va contestar i ho va fer molt bé. Parlant no de manera etèrea sobre l'Espanya plural sinó refent un discurs més sòlid sobre les virtuts de l'autonomia política per a totes les comunitats autònomes d'Espanya. Ara bé, es troba a faltar una idea sobre la nació més enllà de la nació de ciutadans. Una nació plural que es defineixi com a nació de nacions (el Pedro J. en va parlar i en canvi el Presiden del Govern no ho va fer). Una nació que inclou i incorpora diverses comunitats nacionals. Però no la defineix perquè sap perfectament que aquesta idea de nació no només no és majoritària sinó que no és acceptada per amplis sectors de l'opinió, tampoc de l'esquerra. I així com la idea d'Espanya cohesiona la dreta i unifica a liberals i conservadors, a la dreta amb el centre, a valencians i andalusos; la idea de "nació de ciutadans" cohesiona l'esquerra, ja sigui liberal o socialista, catalana o madrilenya.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Rescat? Pacte fiscal? Parlem de números!

La ciutat és la gent (que hi viu, que hi treballa, que hi estudia...)

El Parlament i la llengua dels catalans