"Una mayoría amplia"

Aquest matí el President Zapatero en declaracions a l'Antoni Bassas ens recordava que "El PSC debe ir a conseguir una mayoría amplia en las próximas elecciones". Avui mateix l'Artur Mas afirmava que "no vol pactes" després de les properes eleccions. Només vol "un govern fort" liderat per CIU i planteja l'alternativa de forma clara i contundent: "el tripartit o CIU".

Doncs bé, aquestes dues reflexions ens haurien de fer pensar. Hem de deixar de parlar de tripartit I i Tripartit II. I començar a parlar del PSC. Hem de començar a dir que les properes eleccions no seran entre el tripartit i CIU sinó entre el PSC i CiU. O hi haurà un govern liderat pel PSC o hi haurà un govern liderat per CIU, no hi ha més. Per tant, cal polaritzar: CIU o PSC. I no parlar de pactes postelectorals. Com deia Aznar: "primero se gana, luego se pacta".

ERC va de baixa, i més si el 'no' al referèndum s'encalla. Per tant, hem de deixar de parlar d'ERC i del tripartit.

"Una majoria àmplia". Això és el que necessitem. No oblidem que Zapatero va guanyar -entre altres raons- perquè dos mesos abans de les eleccions va deixar clar que no governaria si no era el més votat, si no era la primera força. Molts van criticar aquesta posició però va ser la seva manera de polaritzar el vot i centralitzar al màxim el vot d'esquerres, reduint IU a la mínima expressió. Per tant, nosaltres també hauríem de començar a dir que no estem per pactes, sinó per un govern fort del PSC, un govern amb una "majoria àmplia".

Abans, però, n'hem d'aconseguir una altra de "majoria àmplia", al referèndum de l'Estatut. No val a badar ni a adormir-se. De moment, a la Fundació hi aportem el nostre gra de sorra amb un llibre que presentarem divendres vinent, 2 de juny, a les 18h, a la llibreria Laie: "El nou Estatut. Comentaris a peu d'obra", de Lídia Santos, Laia Bonet i David Fuentes.

El llibre es trobarà a les llibreries des del dissabte dia 3, amb una distribució força més àmplia que fins ara, i esperem que sigui tot un èxit, també de vendes.

Comentaris

Anònim ha dit…
Hola, "Tocayo" (pel teu primer cognom, que coincideix amb el meu cognom matern, excepte en un canvi ortogràfic entre els Aixalà i els Aixelà ;-) )

Comentar-te només que si des del PSC no voleu parlar de tripartits, doncs haureu de començar a qüestionar la política municipal de tots els Tripartits municipals que han fet possible arribar més fàcilment a un acord per crear un Tripartit nacional, que ara, a causa de presions forànies (PP, barones del PSOE, Mas i CiUa,...) Maragall ha dilapidat, quan la societat catalana tenia ben clar qui governava (PSC, ERC i IC-V) i que pensava cadascú... Heu deixat de pensar en els ciutadans, i ara heu tornat al món de la farándula... És molt trist que facin aixó aquells que han de portar les regnes del nostre país...
1:30 a. m.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Rescat? Pacte fiscal? Parlem de números!

Avui, 28 d'agost, la Generalitat ha demanat el "rescat" al govern central. És a dir, ha demanat a l'Estat que li deixi uns diners perquè amb les transferències corrents a compte dels impostos dels catalans, la Generalitat no en té prou per pagar els seus deutors. Per què hem demanat aquests 5.000 milions? Bàsicament per poder tornar els "bons de la Generalitat" que vencen al novembre. La Generalitat no té diners per tornar-los i com que no podem tornar a emetre deute per fer front als venciments, hem hagut de demanar a l'Estat que ens deixi els diners. És a dir com que els "mercats" estan tancats (inclosos els ciutadans catalans que fins ara havíem deixat diners a la Generalitat), hem de recòrrer a l'Estat. Ara bé, ¿els diners que ens deixa l'Estat són part dels impostos que paguem els catalans, com diu el portaveu del Govern, Quico Homs? No, no ho són. Aquests diners provenen de l'endeutament de l'Estat que, a ell sí, encara
Més informació

La ciutat és la gent (que hi viu, que hi treballa, que hi estudia...)

Imatge
L'alcalde Pasqual Maragall quan li preguntaven quants habitants tenia Barcelona, responia "a quina hora?". Amb aquesta pregunta l'alcalde mostrava el seu reconeixement de que la ciutat de Barcelona no eren només els ciutadans empadronats. La mobilitat entre Barcelona i la seva àrea i regió metropolitana era ja molt gran als anys 80 i avui ho és més encara.  Barcelona no és només el milió sis cent mil habitants que hi estan empadronats sinó els centenars de milers de persones que hi treballen o hi estudien sense viure-hi i els centenars de milers que hi venen a comprar, a passejar i a gaudir del seu temps d'oci.  Barcelona és una gran capital i, per tant, s'ha de governar pensant en tots aquells que hi treballen, hi estudien o hi transiten (a peu, en vehicle privat o en transport públic) cada dia a tot hora.  La ciutat no ens pertany. Barcelona no pertany només als barcelonins. Els ciutadans de Barcelona no son només els seus veïns i veïnes. Aquesta és una de
Més informació

El Parlament i la llengua dels catalans

Fa 40 o 50 anys, la majoria de catalans que parlaven en castellà no sabien parlar en català, no coneixien la llengua del país. No havien nascut aquí i ningú els hi havia ensenyat el català a l'escola. Ara, la majoria de catalans que tenen el castellà com a primera llengua, saben parlar en català. La majoria van néixer aquí i l'han après a l'escola. Molts d'aquests, són fills de catalans   que també van néixer a Catalunya i saben parlar en català des de petits. Però tots ells, pares, fills i néts, parlen prioritàriament en castellà perquè és la seva llengua, la llengua de la seva família. És a dir, exactament per la mateixa raó que els que tenim el català com a primera llengua . Nosaltres també sabem parlar en castellà, però utilitzem el català perquè és la nostra llengua. Aquesta realitat, que no és evident per a bona part del país, és la que sembla no entendre's quan es posa en qüestió que un dirigent polític pugui parlar en castellà al Parlament de Catalunya.
Més informació