Llibertat (d'elecció) i igualtat (d'oportunitats)
Després d'uns dies per terres andaluses, que un altre dia comentaré, us convido a llegir l'article que publico avui al diari El Punt per reivindicar el model d'Estat del Benestar dels socialistes catalans.
LLIBERTAT (D’ELECCIÓ) i IGUALTAT (D’OPORTUNITATS)
El Punt, 4-01-2006
Albert Aixalà
Director de la Fundació Rafael Campalans
Des de fa un mes es parla molt de la conferència que Artur Mas va pronunciar el 21 de novembre al Palau de Congressos de Catalunya. Per contra, es comenta molt poc –o gairebé gens- la Conferència Nacional que va celebrar el PSC els dies 19 i 20 de novembre en el mateix espai i, molt especialment, el discurs del conseller Antoni Castells en l’acte de clausura.
Aquesta conferència, impulsada per Ernest Maragall amb la voluntat de promoure una reflexió sobre el futur de l’Estat del Benestar a Catalunya, va posar l’accent en la necessitat de reformar i reforçar l’Estat del Benestar per tal de donar resposta als nous reptes generats pels canvis socials i demogràfics. Es va parlar de llibertat i corresponsabilitat, però també d’igualtat i de justícia, d’eficiència i de qualitat. Característiques d’una política de benestar que, de fet, ja s’ha començat a aplicar i que té com a principal referent la nova “Llei de Serveis Socials”.
La ponència marc de la conferència aprovada pel plenari després de dos dies de debats aposta per “incrementar la productivitat del sector públic”, dotant-lo d’una major flexibilitat, per tal de donar resposta a les noves demandes de serveis “a través d’una major pluralitat en l’oferta i augmentant la capacitat d’elecció de la ciutadania”. És a dir, es proposa una reforma que tingui com a objectiu convertir els ciutadans en l’eix central del sistema de serveis de l’Estat del Benestar.
El document, en definitiva, deixa ben clar que resulta imprescindible avançar en polítiques de reforma i consolidació de l’Estat del Benestar basades en la possibilitat d’elecció dels serveis i la forma en què aquests són prestats; la consolidació del finançament públic i el paper dels usuaris en el sosteniment de determinats serveis; i la col·laboració externa dels agents socials, especialment empresaris i sindicats. Ara bé, garantint que tothom tingui accés als serveis bàsics de benestar independentment de la seva renda, és a dir, garantint l’equitat en l’accés i la qualitat del servei. I aquesta és, precisament, la diferència entre el model exposat per Artur Mas i el projecte dels socialistes catalans que va defensar el conseller Castells en la clausura de la Conferència Nacional del PSC.
Mas equipara la prestació de serveis de benestar per part de l’Estat amb la manca de llibertat dels individus per triar els serveis, i associa la capacitat d’elecció amb la privatització i desregulació en la prestació dels principals serveis de benestar. Amb aquest exercici obvia que com més elevada sigui la diversitat en la provisió dels serveis, més exigent haurà de ser la regulació dels organismes públics per garantir l’equitat. Per als socialistes, en canvi, l’objectiu de l’Estat del Benestar és la garantia de la llibertat i de la igualtat i, per tant, ni la llibertat ni la igualtat es poden oblidar en la renovació que ha d’afrontar el nostre sistema de benestar.
La llibertat suposa confiança en els individus, en la iniciativa privada i empresarial per a la construcció de l’Estat del Benestar, alhora que la igualtat suposa que els poders públics garanteixen uns serveis de benestar bàsics i universals de qualitat per tal d’evitar el sorgiment d’una doble xarxa de serveis amb diferents nivells de prestacions.
Ara bé, no hi pot haver llibertat real ni igualtat possible sense responsabilitat individual. I és per això que el discurs del conseller Castells deixava ben clar que per tal de fer possible la viabilitat de l’Estat del Benestar calia evitar l’extensió d’una cultura de la dependència que desincentivi als individus.
Els models, doncs, semblen ben definits. Del discurs d’Artur Mas es desprèn una concepció molt individualista del sistema de benestar que posa l’accent no només en el “dret a escollir” sinó en la importància de la iniciativa privada en la prestació dels serveis.
La intervenció d’Antoni Castells, per contra, reconeix el valor de la llibertat individual i de la iniciativa privada, però posa l’accent en el “dret a la igualtat d’oportunitats”, com a objectiu fonamental de l’Estat del Benestar. No té sentit, doncs, contraposar llibertat (d’elecció) amb igualtat (d’oportunitats) perquè només si garantim plenament la igualtat d’oportunitats, la llibertat d’elecció serà una opció real per al conjunt dels ciutadans.
LLIBERTAT (D’ELECCIÓ) i IGUALTAT (D’OPORTUNITATS)
El Punt, 4-01-2006
Albert Aixalà
Director de la Fundació Rafael Campalans
Des de fa un mes es parla molt de la conferència que Artur Mas va pronunciar el 21 de novembre al Palau de Congressos de Catalunya. Per contra, es comenta molt poc –o gairebé gens- la Conferència Nacional que va celebrar el PSC els dies 19 i 20 de novembre en el mateix espai i, molt especialment, el discurs del conseller Antoni Castells en l’acte de clausura.
Aquesta conferència, impulsada per Ernest Maragall amb la voluntat de promoure una reflexió sobre el futur de l’Estat del Benestar a Catalunya, va posar l’accent en la necessitat de reformar i reforçar l’Estat del Benestar per tal de donar resposta als nous reptes generats pels canvis socials i demogràfics. Es va parlar de llibertat i corresponsabilitat, però també d’igualtat i de justícia, d’eficiència i de qualitat. Característiques d’una política de benestar que, de fet, ja s’ha començat a aplicar i que té com a principal referent la nova “Llei de Serveis Socials”.
La ponència marc de la conferència aprovada pel plenari després de dos dies de debats aposta per “incrementar la productivitat del sector públic”, dotant-lo d’una major flexibilitat, per tal de donar resposta a les noves demandes de serveis “a través d’una major pluralitat en l’oferta i augmentant la capacitat d’elecció de la ciutadania”. És a dir, es proposa una reforma que tingui com a objectiu convertir els ciutadans en l’eix central del sistema de serveis de l’Estat del Benestar.
El document, en definitiva, deixa ben clar que resulta imprescindible avançar en polítiques de reforma i consolidació de l’Estat del Benestar basades en la possibilitat d’elecció dels serveis i la forma en què aquests són prestats; la consolidació del finançament públic i el paper dels usuaris en el sosteniment de determinats serveis; i la col·laboració externa dels agents socials, especialment empresaris i sindicats. Ara bé, garantint que tothom tingui accés als serveis bàsics de benestar independentment de la seva renda, és a dir, garantint l’equitat en l’accés i la qualitat del servei. I aquesta és, precisament, la diferència entre el model exposat per Artur Mas i el projecte dels socialistes catalans que va defensar el conseller Castells en la clausura de la Conferència Nacional del PSC.
Mas equipara la prestació de serveis de benestar per part de l’Estat amb la manca de llibertat dels individus per triar els serveis, i associa la capacitat d’elecció amb la privatització i desregulació en la prestació dels principals serveis de benestar. Amb aquest exercici obvia que com més elevada sigui la diversitat en la provisió dels serveis, més exigent haurà de ser la regulació dels organismes públics per garantir l’equitat. Per als socialistes, en canvi, l’objectiu de l’Estat del Benestar és la garantia de la llibertat i de la igualtat i, per tant, ni la llibertat ni la igualtat es poden oblidar en la renovació que ha d’afrontar el nostre sistema de benestar.
La llibertat suposa confiança en els individus, en la iniciativa privada i empresarial per a la construcció de l’Estat del Benestar, alhora que la igualtat suposa que els poders públics garanteixen uns serveis de benestar bàsics i universals de qualitat per tal d’evitar el sorgiment d’una doble xarxa de serveis amb diferents nivells de prestacions.
Ara bé, no hi pot haver llibertat real ni igualtat possible sense responsabilitat individual. I és per això que el discurs del conseller Castells deixava ben clar que per tal de fer possible la viabilitat de l’Estat del Benestar calia evitar l’extensió d’una cultura de la dependència que desincentivi als individus.
Els models, doncs, semblen ben definits. Del discurs d’Artur Mas es desprèn una concepció molt individualista del sistema de benestar que posa l’accent no només en el “dret a escollir” sinó en la importància de la iniciativa privada en la prestació dels serveis.
La intervenció d’Antoni Castells, per contra, reconeix el valor de la llibertat individual i de la iniciativa privada, però posa l’accent en el “dret a la igualtat d’oportunitats”, com a objectiu fonamental de l’Estat del Benestar. No té sentit, doncs, contraposar llibertat (d’elecció) amb igualtat (d’oportunitats) perquè només si garantim plenament la igualtat d’oportunitats, la llibertat d’elecció serà una opció real per al conjunt dels ciutadans.
Comentaris
Socialismo, la justicia a medida del Estado, aunque contradiga al humanismo.
Humanismo, la justicia a medida del ser humano universal, aunque contradiga al hedonismo.
Hedonismo, la justicia a medida del placer individual, aunque contradiga al ecologismo.
Ecologismo, la justicia a medida de la naturaleza, aunque contradiga al nacionalismo.
Nacionalismo, la justicia a medida del interés local, aunque contradiga al socialismo.