La foto i la feina

Ahir diumenge va ser un dia de gran emoció. En primer lloc, perquè l'homenatge a Joan Reventós celebrat al Casino l'Aliança del Poblenou va ser tot un èxit, i en segon lloc, perquè el destí va fer coincidir l'homenatge amb la notícia d'un principi d'acord sobre el nou Estatut, que ens va permetre celebrar-ho en un gran acte del partit.

En l'acte es va presentar una pel·lícula de vint-i-cinc minuts, qualificada "d'excepcional" pel Narcís Serra, que feia un viatge per la trajectòria política d'en Joan Reventós a partir d'imatges i documents històrics, i d'entrevistes a familiars, amics i companys de partit o de viatge vital. Una pel·lícula que va despertar l'emoció del públic i que, sens dubte, servirà per mantenir viva la memòria d'en Joan Reventós.

Vist l'èxit vull aprofitar aquí per agrair la tasca realitzada en els inicis del projecte de la pel·lícula pel Jaume Bellmunt i l'Enric Casas, i molt especialment a la productora BENECE, i al Xavier Atance i l'Anna Boneta, en particular, per la bona feina feta en molt poc temps (sis setmanes), per tal d'elaborar un producte de qualitat com aquest.

Finalment, també vull destacar com ja vaig fer en la nota anterior, la presentació del llibre "Amics, companys i mestres" editat per la Fundació i l'Editorial Mediterrània, en una "bella edició", en paraules d'en Raimon Obiols, i que gràcies a aquestes paraules va tenir un important èxit de vendes. De manera que aprofito per convidar-vos a comprar-lo o a la Fundació fundacio@fcampalans.org , o ben aviat a les llibreries.

Per acabar, alguns comentaris sobre l'acord de l'Estatut. Com ja deia fa uns dies, l'Estatut que acabarà sent aprovat, serà l'únic possible, aquell que el PSC ha defensat des del principi de la negociació. Especialment, en l'àmbit del finançament. Només cal mirar el que proposava el PSC fa vuit mesos i la proposta Castells i comparar-los amb els acords que s'han assolit: agència consorciada, 50% de l'IVA i l'IRPF i més del 50% dels impostos especials, així com un compromís d'inversió equivalent al pes de l'economia catalana en el conjunt d'Espanya.

Respecte a CIU només un comentari: "para este viaje, no hacían falta alforjas". Però bé, com diu el president Maragall, uns fan la feina i altres es fan la foto. La gent sabrà valorar qui ha treballat, i de debò, en fer possible el nou Estatut. Ho deia el Miquel Iceta el 30 de setembre: "el partit que pren més riscos amb l'aprovació de l'Estatut és el Partit dels Socialistes de Catalunya". Vam arriscar, i crec que podem dir que hem guanyat. Gràcies a la bona feina del Miquel Iceta i la Manuela de Madre, del Pasqual Maragall i el José Montilla, de l'Antoni Castells i de tots aquells que han treballat amb ells durant aquests mesos.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Rescat? Pacte fiscal? Parlem de números!

La ciutat és la gent (que hi viu, que hi treballa, que hi estudia...)

El Parlament i la llengua dels catalans