dilluns, d’octubre 31, 2005

Josep Pallach: socialisme i catalanisme

La Fundació Rafael Campalans acaba de reeditar el llibre "El nostre combat" de Josep Pallach. Una obra escrita a l'exili, a Paris, l'any 1954, i que va tenir una gran influència en el pensament i l'acció del Moviment Socialista de Catalunya durant els anys posteriors. La Fundació ja en va fer una primera reedició l'any 1987, en motiu del desè aniversari de la mort de Josep Pallach, i ara hem decidit tornar-la a publicar perquè considerem que el seu pensament segueix plenament vigent.

"El nostre combat" és un assaig revelador per l'època en què fou escrit. Defineix un projecte i un programa per al socialisme català, fixa els grans temes de futur i ho fa amb una lucidesa extraordinària. Fou amb aquest programa socialista i catalanista, que proclamava: Federació, Democràcia i Socialisme, que es va construir la unitat del socialisme català l'any 1978, i fou aquest programa el que ha permès construir la Catalunya autònoma i l'Espanya de les Autonomies afirmant la nació catalana des del reconeixement als altres pobles d'Espanya.

Avui ens tornem a trobar en un moment de redefinició d'aquesta Espanya, en què Catalunya hi juga un paper cabdal, i les reflexions de Pallach ens poder servir molt. D'entrada plantejava el problema principal per al catalanisme polític "Ens cal saber què és Espanya, però sobretot què volem fer-ne".

I responia a la qüestió plantejada recordant que: "Si hi ha una lliçó fonamental dels segles de decadència és que sense la plena intervenció de Catalunya en els afers espanyols i sense una clara doctrina federal que sostingui aquesta intervenció, Catalunya no serà mai lliure".

És a dir, no hi pot haver una solució parcial a les reivindicacions catalanes - com de fet es planteja des de posicionaments nacionalistes i sobiranistes- sinó que la solució ha de ser conjunta, per a tota Espanya. I per tal que la solució sigui conjunta, ens calen buscar i trobar aliats arreu d'Espanya. Aliats que existien ja l'any 1954 - recordem el llibre d'Anselmo Carretero que citàvem en la nota anterior d'aquest diari- i que existeixen avui, com demostra cada dia el President Zapatero i com va demostrar un cop més ahir, des del País Basc, el president del PSOE i de la Junta d'Andalusia, Manuel Chaves.

Per tal de donar a conèixer aquesta nova publicació de la Fundació, i després d'una primera presentació a Reus el dilluns 24 d'octubre en el marc dels actes de commemoració del centenari de l'Agrupació Socialista de Reus, en el que hi van participar l'alcalde Lluís Miquel Pérez i la presidenta de la Fundació Josep Recasens, Montserrat Duch, farem una presentació de "El nostre combat" a Barcelona, que precedirà les que organitzarem properament a Girona i Lleida.

L'acte tindrà lloc el dijous 10 de novembre a les 19:30 hores a la llibreria La Central del Raval (carrer Elisabets 6) i hi intervindran Isidre Molas, president de la Fundació, Antoni Siurana, conseller d'Agricultura i antic militant del PSC-Reagrupament, Marcel Gabarró, militant també del Reagrupament i alcalde de Sant Sadurní d'Anoia de 1988 a 1995, i Amadeu Cuito, que va militar a l'MSC durant els anys 50 i 60 i va compartir els anys de l'exili a Paris amb Josep Pallach. Us convido, doncs, a participar en un acte que volem que serveixi no només per recordar la figura de Josep Pallach, sinó per recuperar unes idees sobre Catalunya i Espanya que són plenament vigents.

diumenge, d’octubre 16, 2005

Espanya, nació de nacions

Des de l'aprovació del projecte d'Estatut pel Parlament de Catalunya el divendres 30 de setembre, s'està produint un debat encès arreu d'Espanya sobre el concepte de nació aplicat a Catalunya i la seva constitucionalitat.

En aquest context, hauríem de recuperar el concepte "nació de nacions" aplicat a Espanya. Un concepte molt utilitzat als anys 70 i durant la transició però que va caure en desús durant els anys 80 i 90. En la tasca de recuperar aquesta noció hem d'apel·lar, en primer lloc, a alguns dels pares de la Constitució, que el van utilitzar freqüentment durant aquells anys.

Fa uns dies vaig recuperar un llibre d'en Miquel Roca escrit l'any 1982 que es titula "Per què no? Una proposta catalana per a la modernització de l'Estat". Més enllà del fet que era un llibre de conjuntura i la primera peça de l'intent de crear un partit espanyol de centre des de la perifèria, el Partido Reformista Democrático, ofereix una interessant visió de l'ús del concepte de nació durant la transició.

Comença per una referència al document elaborat el gener de 1977 per la Comissió dels Nou (formada per Felipe González, Enrique Tierno Galván, i Francisco Fdez. Ordóñez, entre altres) on es feia referència a la necessitat de descentralitzar l'Estat, per adequar-lo "al carácter plurinacional y pluriregional de España".

Continua amb una conferència pronunciada al Club Siglo XXI per Miguel Herrero de Miñón el mateix mes de gener on afirmava:

"nada se opone por lo tanto a considerar España una nación de naciones, puesto que nuestra voluntad de vivir juntos se articula en la voluntad de ser, íntegramente catalanes, castellanos, vascos o mallorquines. Una vez más, la Monarquía española puede ser un Estado plurinacional"

Un any més tard, el gener de 1978, Gregorio Peces Barba en una conferència titulada "Socialismo y Constitución" deia:

"la posición desde el punto de vista científico que los socialistas aceptamos, es que existen en España, en la nación española, varias naciones... No hay contradicción alguna en que hubiéramos hablado de las naciones catalana, vasca y castellana y, al mismo tiempo, hubiéramos hablado de la nación española"

I, encara, un cop aprovada la Constitució de 1978, el propi Gregorio Peces Barba afirmava referint-se a l'article segon:

"España es una nación de naciones (...) la existencia de diversas comunidades nacionales en un Estado no impide tampoco la integración de éstas en una comunidad superior, nación de naciones, y éste es a nuestro juicio el caso de España, nación de naciones y de regiones diferenciadas pero integradas"

Finalment, Miquel Roca cita al constitucionalista Jesús Leguina Villa, que en el llibre "La Constitución española de 1978", dirigit pels professors Eduardo García de Enterría i Alberto Predieri, afirmava referint-se al mateix article 2 de la Constitució:

"Por primera vez en la historia constitucional española se viene a reconocer que España está formada, no sólo por entidades regionales, sinó también por comuninades nacionales diferenciadas".

No vull acabar, però, aquesta reflexió sobre la nació catalana i l'espanyola, sense citar el llibre "Los pueblos de España", d'Anselmo Carretero, que va publicar la Fundació Rafael Campalans l'any 1992 i que diversos diputats ens han demanat en els darrers dies. Fins i tot un oient d'una tertúlia de Catalunya Ràdio va demanar que en féssim una reedició, cosa que intentarem.

Anselmo Carretero, lleonès com el president del govern, va ser un dels primers que es va referir a Espanya com una "nació de nacions". A les consideracions finals del seu llibre, després de citar a Salvador de Madariaga, que en el context de la II República va resoldre que "Cataluña es una nación, si bien una nación española", Carretero conclou:

“Frente a la rígida idea jacobina de la nación una e indivisible, que desde el siglo pasado viene dominando el pensamiento de nuestros políticos –con valiosas excepciones-, hemos de afirmar la tradición española de la nación plural y unida. El concepto de nación de naciones no es un dislate como suelen creer la mayoría de los juristas. Lo realmente insensato es empeñarse en imponer a los pueblos de España una estructura constitucional contraria a su propia naturaleza”

No cal afegir res més. Espero que aquestes consideracions d'Anselmo Carretero i de Salvador de Madariaga permetin trobar una fórmula adequada que permeti definir Catalunya com una nació integrada dins de la nació espanyola.